Demà dijous 18 de març, ens tornem a reunir amb l'empresa, i malgrat les pretensions d'uns i altres no són llunyanes; la representació de l'Empresa i la del Comitè Intercentres (majoria CCOO)si tanquen un acord no podem dir que sigui dolent, però el cert és que seria un acord que no tancaria greuges i obriria d'altres.
Des de la representació de la UGT de Catalunya en el Comitè Intercentres i la Secció Sindical a EMSSA, creiem que ara és el moment d'arribar a un bon acord que abasti al 100 % de la plantilla i no que obri noves vies de conflicte. El capital humà d'EMSSA necessita qualitat i estabilitat per assumir els reptes de futur amb compromís.
La UGT de Catalunya a EMSSA defensarà un acord d'estabilitat que no comportarà, per una banda, costos empressarials als pressupostos de l'empresa i, per l'altra, reivindicacions històriques, que passen per:
- Comptabilització de la jornada de treball diària dels Operadors com a 8 hores efectives de treball.
- Jornada intensiva per a tot el personal de l’empresa (excepte el personal a torns) del 15 de juny a 15 de setembre (de 7 a 15.15 hores; el personal de les Oficines de Madrazo realitzaria el mateix horari intensiu que ja gaudia).
- Dret a la flexibilitat horària d’entrada d’una hora al personal que tingui al seu càrrec la guarda d’un menor de 8 anys o la d’un major dependent.
- Dret a excedència de fins 1 any mantenint el 100% de les cotitzacions per guarda d’un menor de 8 anys.
- Dret a l’acumulació de la reducció de jornada per guarda d’un menor de 8 anys o la d’un major dependent.
Us mantindrem informats !
dimecres, 17 de març del 2010
dijous, 4 de març del 2010
Decàleg per PLANTAR CARA a l’ofensiva contra el sindicalisme
Perquè estem patint una ofensiva sistemàtica des dels mitjans de comunicació i cap atac pot quedar sense resposta.
1. Diuen els poderosos que els treballadors i les treballadores no confien en els sindicats. Els sindicats som les organitzacions socials amb més afiliats i afiliades a Catalunya i a l’Estat, amb 360.000 afiliats entre la UGT de Catalunya i la CONC (170.000 la nostra organització), i gairebé 2.300.000 afiliats entre la UGT i CCOO Confederals. Cap entitat té la nostra base social.
2. Diuen els poderosos que l’afiliació als sindicats està baixant. L’afiliació als sindicats ha augmentat enormement en les darreres dècades. Si als anys 80 la densitat sindical (% de persones afiliades respecte al total de treballadors assalariats) era d’un 8%, als darrers anys hem assolit el 17%, aproximadament. Des de l’any 1990 la UGT de Catalunya ha multiplicat per tres el nombre d’afiliats i afiliades.
3. Diuen els poderosos que actualment els sindicats no representen ningú. Cap organització té la representativitat que tenim nosaltres. Fins i tot podem dir que cap partit polític ens supera en representants elegits directament pels ciutadans i les ciutadanes: els dos sindicats majoritaris sumem 50.767 delegats i delegades a empreses a 31/12/09 (24.749 delegats són de la UGT de Catalunya). Des de l’any 1990 la UGT de Catalunya ha multiplicat per cinc el nombre de delegats i delegades. La nostra representativitat també es pot mesurar des del punt de vista de la participació dels treballadors i les treballadores a les eleccions sindicals, que és d’un 69%, molt superior a la participació en qualsevol tipus d’eleccions polítiques. A les eleccions sindicals, el 85% dels delegats escollits són de la UGT de Catalunya i la CONC.
4. Diuen els poderosos que els sindicats només es preocupen dels treballadors de les grans empreses, amb contracte indefinit, homes, de certa edat, nacionals i funcionaris. La UGT de Catalunya està present a 12.000 empreses i és la primera força sindical a les pimes i als sectors on és més difícil fer sindicalisme, com el comerç, l’hostaleria i la petita empresa en general, sense alliberats, on la feina del delegat és diària i sense cobertura. Tenim un 35% de dones afiliades i un 37% de dones delegades. Tenim un 10% d’afiliats autònoms. Tenim un 8% d’afiliats i 600 delegats d’origen immigrant. L’Avalot és el primer sindicat juvenil de Catalunya: tenim un 11% d’afiliats fins a 30 anys i un 9% de delegats fins a aquesta edat (2.100 delegats joves). L’edat mitjana dels nostres delegats és de 40,6 anys.
5. Diuen els poderosos que els sindicats no fan res. La UGT de Catalunya negocia en gairebé 700 àmbits i organismes amb l’administració. Cada any negociem 1.000 convenis col•lectius, que donen cobertura al 75% dels treballadors i les treballadores, perquè les millores i drets que aconseguim són per a tots els que pertanyen a aquella empresa o sector, no només per als nostres afiliats i afiliades. Amb la campanya “Posa’t a 1.000” hem aconseguit en tres anys reduir en un 15,5% el nombre d’assalariats inframileuristes. Però els que realment FAN són els nostres delegats i delegades, que planten cara i lluiten cada dia a l’empresa per defensar els seus companys i companyes. Ells i elles aconsegueixen petites millores que sumades suposen gran drets i avenços per a tots els treballadors i les treballadores.
6. Diuen els poderosos que l’existència dels sindicats no té cap sentit avui dia. La UGT de Catalunya ofereix a tots els treballadors i treballadores, estiguin o no afiliats, els serveis del seu Gabinet Jurídic (més de 7.000 expedients atesos l’any); assessorament a persones immigrades a través de l’AMIC (més de 45.000 expedients l’any passat), a autònoms a través de la CTAC (més de 2.000 consultes presencials l’any passat) i a gent jove a través de les oficines de l’Eixam-Avalot (4.000 usuaris l’any passat); formació per a treballadors en actiu i a l’atur i orientació professional mitjançant l’IDFO (més de 36.000 usuaris l’any passat); ha construït 2.700 habitatges de protecció social entre 1995 i 2009 a través de la cooperativa Qualitat, i disposa del Servei d’Informació Social (SIS), del Servei d’Informació, Assessorament i Mediació per a la Dona (SIAM) i de l’Oficina de Serveis a l’Afiliat, que ofereix informació sobre drets i serveis.
7. Diuen els poderosos que els sindicats pertanyen al passat, són antiquats i immobilistes. Per exemple, fa més de 10 anys que el nostre sindicat ve alertant de la necessitat d’un canvi de model productiu –que ara tothom reivindica-, de la fragilitat de les bases de la nostra economia i dels problemes que, avui dia, ens han portat a la crisi econòmica:
1998, resolucions del Xè Congrés de la UGT de Catalunya: “Esdevé necessari impulsar polítiques sectorials i ecosostenibles de creixement econòmic que generin ocupació, la modernització del sistema econòmic i productiu, afavorir el creixement en zones en declivi, la generació d’inversions en infraestructures i serveis, així com ajudes financeres a sectors amb futur i la necessària innovació tecnològica (I+D)”.
2002, resolucions del XIè Congrés de la UGT de Catalunya: “La riquesa creada per les empreses no es reinverteix ni en innovació tecnològica ni molt menys en millores salarials o en condicions laborals favorables per als treballadors. Al contrari, el creixement del PIB i dels beneficis empresarials provoca una manca d’interès per part dels empresaris d’entrar en els processos innovadors i segueixen obsessionats pels costos laborals. En definitiva, la creació de riquesa no té un repartiment equitatiu, sinó que es destina bàsicament a engreixar el capital privat. Això impossibilita qualsevol intent modernitzador del nostre teixit productiu”.
8. Diuen els poderosos que els sindicats són captius del govern i no s’atreveixen a replicar. La UGT de Catalunya va ser de les primeres veus que va parlar, l’estiu del 2008, de crisi econòmica, i des de llavors no hem tancat la boca. Des del primer moment hem criticat la manca de polítiques del govern estatal i autonòmic per sortir de la crisi, hem fet front i hem contestat les “receptes” de la dreta política, dels poders econòmics i de la patronal, i hem proposat les polítiques que creiem més convenients per als treballadors i les treballadores (ofensiva contra l’atur, pla de rescat de la indústria, plans renove de sectors especialment afectats, mesures de suport als autònoms, crèdit per a les empreses, cobertura social de les persones aturades...). Som un sindicat que sap negociar quan les circumstàncies així ho demanen (fa poques setmanes vam signar un acord de negociació col•lectiva que recull augments salarials moderats, d’entre l’1 i el 2,5% entre 2010 i 2012) però també capaç de sortir al carrer quan hem de defensar els drets i els interessos de la majoria (com fa només una setmana contra la reforma del sistema de pensions).
9. Diuen els poderosos que els sindicats tampoc no s’atreveixen a sortir al carrer. Des que va començar la recessió al tercer trimestre del 2008, la UGT de Catalunya, juntament amb la CONC, ha convocat tres grans manifestacions a Barcelona “per l’ocupació i la indústria” i per “plantar cara a la crisi” (5/11/08, 14/03/09 i 3/12/09), a més de les corresponents que s’han convocat a cada territori. També hem participat a dues grans manifestacions a Madrid (14/05/09 i 12/12/09). I la darrera, la més massiva de totes, va aplegar més de 50.000 persones a Barcelona contra la reforma del sistema de pensions, que també es va convocar a Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa. Sense comptar els Primers de Maig i els centenar de manifestacions, vagues i mobilitzacions que hem convocat a empreses i sectors en conflicte en aquests dos anys.
10. I tot i així, i en contra dels fets, els poderosos ens acusen que les crítiques són “de baix nivell” per no molestar els governs que ens subvencionen o que les manifestacions són “de participació moderada” o “grans fracassos”. És evident que molestem i que fem front a una ofensiva ideològica i política mai vista des dels mitjans de comunicació i els poders econòmics per desacreditar-nos i fer-nos desaparèixer. Perquè som els únics que encara aixequem la mà i la veu per acusar els veritables culpables d’aquesta crisi, per dir que no estem d’acord amb el que està passant ni amb el discurs que ens volen vendre (“les 10 mentides de la crisi”) ni amb les polítiques i mesures que es proposen, des de la reforma del sistema de pensions fins a una reforma laboral que no té res a veure amb la sortida de la crisi, sinó amb l’aprofitament de la situació de fragilitat per collar encara més als treballadors i les treballadores. Perquè som l’últim bastió dels que sempre tenen les de perdre.
1. Diuen els poderosos que els treballadors i les treballadores no confien en els sindicats. Els sindicats som les organitzacions socials amb més afiliats i afiliades a Catalunya i a l’Estat, amb 360.000 afiliats entre la UGT de Catalunya i la CONC (170.000 la nostra organització), i gairebé 2.300.000 afiliats entre la UGT i CCOO Confederals. Cap entitat té la nostra base social.
2. Diuen els poderosos que l’afiliació als sindicats està baixant. L’afiliació als sindicats ha augmentat enormement en les darreres dècades. Si als anys 80 la densitat sindical (% de persones afiliades respecte al total de treballadors assalariats) era d’un 8%, als darrers anys hem assolit el 17%, aproximadament. Des de l’any 1990 la UGT de Catalunya ha multiplicat per tres el nombre d’afiliats i afiliades.
3. Diuen els poderosos que actualment els sindicats no representen ningú. Cap organització té la representativitat que tenim nosaltres. Fins i tot podem dir que cap partit polític ens supera en representants elegits directament pels ciutadans i les ciutadanes: els dos sindicats majoritaris sumem 50.767 delegats i delegades a empreses a 31/12/09 (24.749 delegats són de la UGT de Catalunya). Des de l’any 1990 la UGT de Catalunya ha multiplicat per cinc el nombre de delegats i delegades. La nostra representativitat també es pot mesurar des del punt de vista de la participació dels treballadors i les treballadores a les eleccions sindicals, que és d’un 69%, molt superior a la participació en qualsevol tipus d’eleccions polítiques. A les eleccions sindicals, el 85% dels delegats escollits són de la UGT de Catalunya i la CONC.
4. Diuen els poderosos que els sindicats només es preocupen dels treballadors de les grans empreses, amb contracte indefinit, homes, de certa edat, nacionals i funcionaris. La UGT de Catalunya està present a 12.000 empreses i és la primera força sindical a les pimes i als sectors on és més difícil fer sindicalisme, com el comerç, l’hostaleria i la petita empresa en general, sense alliberats, on la feina del delegat és diària i sense cobertura. Tenim un 35% de dones afiliades i un 37% de dones delegades. Tenim un 10% d’afiliats autònoms. Tenim un 8% d’afiliats i 600 delegats d’origen immigrant. L’Avalot és el primer sindicat juvenil de Catalunya: tenim un 11% d’afiliats fins a 30 anys i un 9% de delegats fins a aquesta edat (2.100 delegats joves). L’edat mitjana dels nostres delegats és de 40,6 anys.
5. Diuen els poderosos que els sindicats no fan res. La UGT de Catalunya negocia en gairebé 700 àmbits i organismes amb l’administració. Cada any negociem 1.000 convenis col•lectius, que donen cobertura al 75% dels treballadors i les treballadores, perquè les millores i drets que aconseguim són per a tots els que pertanyen a aquella empresa o sector, no només per als nostres afiliats i afiliades. Amb la campanya “Posa’t a 1.000” hem aconseguit en tres anys reduir en un 15,5% el nombre d’assalariats inframileuristes. Però els que realment FAN són els nostres delegats i delegades, que planten cara i lluiten cada dia a l’empresa per defensar els seus companys i companyes. Ells i elles aconsegueixen petites millores que sumades suposen gran drets i avenços per a tots els treballadors i les treballadores.
6. Diuen els poderosos que l’existència dels sindicats no té cap sentit avui dia. La UGT de Catalunya ofereix a tots els treballadors i treballadores, estiguin o no afiliats, els serveis del seu Gabinet Jurídic (més de 7.000 expedients atesos l’any); assessorament a persones immigrades a través de l’AMIC (més de 45.000 expedients l’any passat), a autònoms a través de la CTAC (més de 2.000 consultes presencials l’any passat) i a gent jove a través de les oficines de l’Eixam-Avalot (4.000 usuaris l’any passat); formació per a treballadors en actiu i a l’atur i orientació professional mitjançant l’IDFO (més de 36.000 usuaris l’any passat); ha construït 2.700 habitatges de protecció social entre 1995 i 2009 a través de la cooperativa Qualitat, i disposa del Servei d’Informació Social (SIS), del Servei d’Informació, Assessorament i Mediació per a la Dona (SIAM) i de l’Oficina de Serveis a l’Afiliat, que ofereix informació sobre drets i serveis.
7. Diuen els poderosos que els sindicats pertanyen al passat, són antiquats i immobilistes. Per exemple, fa més de 10 anys que el nostre sindicat ve alertant de la necessitat d’un canvi de model productiu –que ara tothom reivindica-, de la fragilitat de les bases de la nostra economia i dels problemes que, avui dia, ens han portat a la crisi econòmica:
1998, resolucions del Xè Congrés de la UGT de Catalunya: “Esdevé necessari impulsar polítiques sectorials i ecosostenibles de creixement econòmic que generin ocupació, la modernització del sistema econòmic i productiu, afavorir el creixement en zones en declivi, la generació d’inversions en infraestructures i serveis, així com ajudes financeres a sectors amb futur i la necessària innovació tecnològica (I+D)”.
2002, resolucions del XIè Congrés de la UGT de Catalunya: “La riquesa creada per les empreses no es reinverteix ni en innovació tecnològica ni molt menys en millores salarials o en condicions laborals favorables per als treballadors. Al contrari, el creixement del PIB i dels beneficis empresarials provoca una manca d’interès per part dels empresaris d’entrar en els processos innovadors i segueixen obsessionats pels costos laborals. En definitiva, la creació de riquesa no té un repartiment equitatiu, sinó que es destina bàsicament a engreixar el capital privat. Això impossibilita qualsevol intent modernitzador del nostre teixit productiu”.
8. Diuen els poderosos que els sindicats són captius del govern i no s’atreveixen a replicar. La UGT de Catalunya va ser de les primeres veus que va parlar, l’estiu del 2008, de crisi econòmica, i des de llavors no hem tancat la boca. Des del primer moment hem criticat la manca de polítiques del govern estatal i autonòmic per sortir de la crisi, hem fet front i hem contestat les “receptes” de la dreta política, dels poders econòmics i de la patronal, i hem proposat les polítiques que creiem més convenients per als treballadors i les treballadores (ofensiva contra l’atur, pla de rescat de la indústria, plans renove de sectors especialment afectats, mesures de suport als autònoms, crèdit per a les empreses, cobertura social de les persones aturades...). Som un sindicat que sap negociar quan les circumstàncies així ho demanen (fa poques setmanes vam signar un acord de negociació col•lectiva que recull augments salarials moderats, d’entre l’1 i el 2,5% entre 2010 i 2012) però també capaç de sortir al carrer quan hem de defensar els drets i els interessos de la majoria (com fa només una setmana contra la reforma del sistema de pensions).
9. Diuen els poderosos que els sindicats tampoc no s’atreveixen a sortir al carrer. Des que va començar la recessió al tercer trimestre del 2008, la UGT de Catalunya, juntament amb la CONC, ha convocat tres grans manifestacions a Barcelona “per l’ocupació i la indústria” i per “plantar cara a la crisi” (5/11/08, 14/03/09 i 3/12/09), a més de les corresponents que s’han convocat a cada territori. També hem participat a dues grans manifestacions a Madrid (14/05/09 i 12/12/09). I la darrera, la més massiva de totes, va aplegar més de 50.000 persones a Barcelona contra la reforma del sistema de pensions, que també es va convocar a Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa. Sense comptar els Primers de Maig i els centenar de manifestacions, vagues i mobilitzacions que hem convocat a empreses i sectors en conflicte en aquests dos anys.
10. I tot i així, i en contra dels fets, els poderosos ens acusen que les crítiques són “de baix nivell” per no molestar els governs que ens subvencionen o que les manifestacions són “de participació moderada” o “grans fracassos”. És evident que molestem i que fem front a una ofensiva ideològica i política mai vista des dels mitjans de comunicació i els poders econòmics per desacreditar-nos i fer-nos desaparèixer. Perquè som els únics que encara aixequem la mà i la veu per acusar els veritables culpables d’aquesta crisi, per dir que no estem d’acord amb el que està passant ni amb el discurs que ens volen vendre (“les 10 mentides de la crisi”) ni amb les polítiques i mesures que es proposen, des de la reforma del sistema de pensions fins a una reforma laboral que no té res a veure amb la sortida de la crisi, sinó amb l’aprofitament de la situació de fragilitat per collar encara més als treballadors i les treballadores. Perquè som l’últim bastió dels que sempre tenen les de perdre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
